Continguts:

1. Introducció als CSS2
1.1. Conformitat
1.2. Condicions d'error
1.3. El tipus de contingut "text/css"
1.4. El model de processament de CSS2
1.5. El llenç
1.6. El model d'adreçament de CSS2
1.7. Principis de disseny
2. Introducció al manual de CSS2
2.1. Sobre el manual
2.2. Com està organitzat aquest manual
2.3. Convencions
1. Introducció als CSS2
Una regla CSS consta de dues parts principals: un selector i una declaració. La declaració consta de dues parts: propietat i valor. El full d’estil més simple és una instrucció que afecti només una de les propietats que es necessiten per presentar un document HTML. Per exemple:
	H1 { color: blue }
Aquest full d'estil consisteix en una sola regla que fa que el text del contingut de tots els elements H1 d'un document sigui de color blau. Aquest simple full d'estil, combinat amb altres fulls d’estil (una característica fonamental de CSS és que els fulls d’estil es combinen) determinarà la representació final del document.

L’especificació de l’HTML 4.0 defineix com es poden especificar les regles dels fulls d’estil per a documents HTML, tant dins el document HTML com via un full d’estil extern:



Per a una màxima flexibilitat es recomana que els autors especifiquin fulls d’estil externs, ja que poden ser modificats sense haver de modificar el document HTML font, i es poden compartir entre varis documents.

Per a il·lustrar l’estreta relació existent entre un full d’estil i el codi de marques estructurat (per exemple, el codi del llenguatge HTML) continuarem utilitzant l’element STYLE en aquesta introducció. Anem a afegir-hi més colors:
	<!DOCTYPE HTML PUBLIC "-//W3C//DTD HTML 4.0//EN">
	<HTML>
	<HEAD>
	<TITLE>Home page de Bach</TITLE>
	<STYLE type="text/css">
	   BODY { color: red }
	   H1 { color: blue }
	</STYLE>
	</HEAD>
	<BODY>
	   <H1>Home page de Bach</H1>
	   <P>Johann Sebastian Bach va ser un compositor prolífic.
	</BODY>
	</HTML>


Si hagúessim utilitzat l'element LINK per a vincular un full d'estil extern enlloc d'especificar les regles dins el mateix document, el fitxer extern ara contindria:
	BODY { color: red }
	H1 { color: blue }
Per tant, el full d’estil ara consta de dues regles: la primera fixa el color de l’element BODY a vermell (‘red’), mentre que la segona fixa el color de l’element H1 a blau (‘blue’). Com que no s’ha especificat cap color per a l’element P, aquest heretarà el color del seu element pare, és a dir, el color de BODY. L’element H1 és també un element fill de BODY però la segona regla sobreescriu el valor heretat. En CSS hi ha sovint aquest tipus de conflictes entre diferents valors, i aquest manual explica com resoldre'ls.

CSS2 té més de 100 propietats diferents. Ara en veurem algunes altres:
<!DOCTYPE HTML PUBLIC "-//W3C//DTD HTML 4.0//EN">
	<HTML>
	<HEAD>
	<TITLE>Home page de Bach</TITLE>
	<STYLE type="text/css">
           BODY { 
             font-family: "Gill Sans", sans-serif;
             font-size: 12pt;
             margin: 3em; 
           }
         </STYLE>
         </HEAD>
         <BODY>
           <H1>Home page de Bach</H1>
           <P>Johann Sebastian Bach va ser un compositor prolífic.
         </BODY>
       </HTML>

El primer que es veu és que vàries declaracions estan agrupades dins d’un bloc delimitat per claus ({...}) i separades per punt i comes, encara que també l'última declaració pot anar seguida d’un punt i coma.

La primera declaració de l’element BODY fixa la família de fonts a "Gill Sans". Si aquesta font no està disponible l’agent d'usuari utilitzarà la família de fonts 'sans-serif', la qual és una de les cinc famílies de fonts genèriques que tots els agents d'usuari coneixen. Els elements fills de BODY heretaran el valor de la propietat font-family.

La segona declaració fixa el tamany de la font de l’element BODY a 12 punts. La unitat "punt" és usada comunament en tipografies basades en la impressió per a indicar tamanys de fonts i altres valors de longitut. És un exemple d’unitat absoluta que no s’escala en relació a l’entorn.

La tercera declaració utilitza una unitat relativa que s’escala respecte el que l’envolta. La unitat "em" fa referència al tamany de la font de l’element. En aquest cas el resultat és que els marges del voltant de l’element BODY són tres vegades més amples que el tamany del tipus de lletra.
1.1. Conformitat
En aquest apartat es defineix només la conformitat amb l'especificació de CSS2. Hi pot haver altres nivells de CSS en el futur que requereixin que un agent d'usuari implementi un conjunt diferent de característiques a fi d'estar conformat.

En general, els següents punts han de ser observats per un agent d'usuari que busqui la conformitat amb l'especificació de CSS2:

  1. Ha de suportar un o més dels tipus de mitjans CSS2.
  2. Per cada document font, ha d'intentar recuperar tots els fulls d'estil apropiats pels tipus de mitjans suportats. Si no pot recuperar tots els fulls d'estil associats (per exemple, a causa d'errors en la xarxa) ha de visualitzar el document utilitzant aquells que pot recuperar.
  3. Ha d'analitzar gramaticalment els fulls d'estil d'acord amb l'especificació de CSS2. En particular, ha de reconèixer les regles "at", blocs, declaracions i selectors (veieu la gramàtica de CSS2). Si un agent d'usuari troba una propietat que s'aplica a un tipus de mitjà suportat, l'agent d'usuari ha d'analitzar gramàticament el valor d'acord amb la definició de la propietat. Això significa que l'agent d'usuari ha d'acceptar tots els valors vàlids i ha d'ignorar les declaracions amb valors invàlids. Els agents d'usuari han d'ignorar les regles que s'apliquen als tipus de mitjans no suportats.
  4. Per cada element de l'arbre del document ha d'assignar un valor per a cada propietat aplicable d'acord amb la definició de la propietat i les regles de cascada i herència.
  5. Si el document font ve amb fulls d'estil alternatius (els que duen la paraula clau "alernate" de l'HTML 4.0), l'agent d'usuari ha de permetre a l'usuari que seleccioni d'entre aquests fulls d'estil i que apliqui el que hagi triat.


No tots els agents d'usuari han d'observar cada un dels punts, tanmateix:

1.2. Condicions d'error
En general l'especificació de CSS2 (i, per tant, aquest manual) no especifica el tractament dels errors per part dels agents d'usuari (per ex., què han de fer quan no puguin trobar un recurs designat per una URI).

No obstant, els agents d'usuari han d'observar les regles per tractar errors de l'anàlisi gramatical.

Com que els agents d'usuari poden diferir en com tracten els errors de l'anàlisi gramatical, els autors i els usuaris no poden refiar-se (basar-se) en un comportament específic de recuperació d'errors.
1.3. El tipus de contingut "text/css"
Els fulls d'estil CSS quan existeixen en fitxers separats són enviats a través de la Internet com una seqüència de bytes acompanyada d'informació de codificació (veieu el capítol 5 de l'especificació de l'HTML 4.0). L'estructura de transmissió, anomenada entitat missatge, està definida per la RFC 2045 i la RFC 2068. Una entitat missatge amb un tipus de contingut "text/css" representa un document CSS independent. El tipus de contingut "text/css" ha estat enregistrat per la RFC 2138.
1.4. El model de processament de CSS2
A continuació es presenta un possible model de com treballen els agents d’usuari que suporten CSS. Aquest és només un model conceptual; les implementacions reals poden variar.

En aquest model, un agent d'usuari processa un codi font seguint els següents passos:

  1. Anàlisi gramatical del document i creació de l'arbre del document.
  2. Identificació del tipus de mitjà objectiu.
  3. Recuperació de tots els fulls d'estil associats amb el document que estiguin especificats per al tipus de mitjà objectiu.
  4. Anotació de cada element de l'arbre del document assignant un sol valor a cada propietat que sigui aplicable al tipus de mitjà objectiu. A les propietats se'ls assigna un valor d'acord amb els mecanismes descrits en l'apartat sobre l'efecte cascada i l'herència.

    Part del càlcul dels valors depèn de l'algorisme de formatat apropiat per al tipus de mitjà objectiu. Per exemple, si el mitjà objectiu és la pantalla, els agents d'usuari apliquen el model de formatat visual. Si el mitjà de destí és la pàgina impresa, els agents d'usuari apliquen el model de pàgina. Si el mitjà de destí és un dispositiu de presentació acústica (per ex., un sintetitzador de veu), els agents d'usuari apliquen el model de presentació audible.


  5. De l'arbre del document anotat se'n genera una estructura de formatat. Sovint, l'estructura de formatat s'assimila molt a l'arbre del document, però també pot diferir significativament, sobretot quan els autors fan ús dels pseudo-elements i del contingut generat. Primer de tot, l'estructura de formatat no necessita tenir forma d'arbre en absolut (la naturalesa de l'estructura depèn de la implementació). Segon, l'estructura de formatat pot contenir més o menys informació que l'arbre del document. Per exemple, si un element de l'arbre del document té un valor de 'none' per a la propietat display, aquell element no generarà res en l'estructura de formatat. Un element de llista, per altra banda, pot generar més informació en l'estructura de formatat: el contingut de l'element de llista i la informació d'estil de la llista (per ex., una imatge d'una boleta).

    Cal recalcar que l'agent d'usuari CSS no altera l'arbre del document durant aquesta fase. En concret, el contingut generat degut als fulls d'estil no és retornat al processador del llenguatge del document (per ex., per a la reanàlisi gramatical).


  6. Transferència de l'estructura de formatat cap al mitjà objectiu (per ex., imprimir els resultats, visualitzar-los en pantalla, presentar-los com a parla, etc.).


El pas 1 queda fora de l'àmbit de l'especificació dels CSS2 (i, per tant, d'aquest manual). Veieu DOM.

Els passos 2-5 estan tractats en el gruix de l'especificació de CSS2 (i, per tant, d'aquest manual).

El pas 6 queda fora de l'abast de l'especificacio dels CSS2 (i, per tant, d'aquest manual).
1.5. El llenç
Per a tots els mitjans, el terme llenç descriu "l’espai on es presenta l’estructura de formatat". El llenç és infinit per a cada dimensió de l’espai, però la representació de continguts generalment té lloc dins una regió finita del llenç, establerta per l’agent d’usuari d’acord amb el mitjà objectiu. Per exemple, els agents d’usuari que presenten en una pantalla imposen generalment una amplada mínima i trien una amplada inicial basada en les dimensions del viewport. Els agents d’usuari que presenten en una pàgina imposen generalment restriccions d’amplada i d’alçada. Els agents d’usuari acústics poden imposar límits en l’espai d’audio, però no en el temps.
1.6. El model d’adreçament de CSS2
Els selectors de CSS2 i les propietats permeten als fulls d’estil fer referència a les següents parts d’un document o d’un agent d’usuari:

1.7. Principis de disseny
CSS2, com CSS1 abans que ell, està basat en un conjunt de principis de disseny:

2. Introducció al manual de CSS2
2.1. Sobre el manual
Aquest manual s'ha construit a partir de l'especificació dels Fulls d'Estil en Cascada de Nivell 2 (CSS2) del W3C. S'han seguit escrupulosament totes les definicions, algorismes, consells, etc. que es poden trobar en aquell document. Constantment s'han tingut en compte les possibles necessitats dels lectors-programadors, objectius prioritaris d'aquest manual de CSS2. És per això que la distribució dels diferents aspectes dels àmbits de programació de CSS2 intenta que la consulta a aquest manual sigui el més pràctica i ràpida possible, així com donar unes explicacions totalment verídiques i una informació concreta i de confiança.

L'especificació de CSS2, en la qual es basa aquest manual, ha estat escrita amb dos tipus de lectors en ment: els autors de CSS2 i els implementadors de CSS2. És per això que en el present manual es poden trobar, a més de les indicacions de programació de CSS2 que se li suposen, diverses indicacions de com haurien o, de vegades, com estan obligats a comportar-se els agents d'usuari davant de les diferents situacions que es poden donar quan presentin un document que basa la seva presentació en els fulls d'estil CSS2.

També, en aquesta introducció, es donen les regles de com els implementadors han de construir agents d'usuari conformats amb l'especificació CSS2. Aquestes regles i les diverses indicacions adreçades als implementadors de fulls d'estil poden tenir un efecte informatiu en els usuaris i en els autors de fulls d'estil, el qual els pot ajudar a comprendre millor i a preveure el comportament esperat dels agents d'usuari en la interpretació dels seus fulls d'estil.

Així mateix, en l'especificació de CSS2, en ser un llenguatge de fulls d'estil per a llenguatges de codi de marques estructurats, es fan referència a característiques de dos llenguatges diferents: l'HTML i l'XML. Encara que en la majoria de casos es posen exemples explicatius sobre els elements del llenguatge HTML també n'hi apareixen per al XML. En aquest manual s'han respectat la majoria d'aquestes aparicions de les referències al llenguatge XML, encara que les més extenses s'han eludit.

En aquesta introducció es comença amb una presentació general del què són els fulls d'estil CSS2, unes definicions d'expressions i paraules que es trobaran comunament en tots els temes i seccions de què consta el manual en sí, així com explicacions de certs referents presents en aquest manual.

Per altra banda s'ha cuidat (en la mesura que ha estat possible, ja que cap dels dos navegadors més extesos actualment en el mercat, MSIE i NS, no suporten les regles @media) que la versió impresa d'aquest document aparegui el més semblant possible a la versió electrònica. No obstant, si hi ha alguna discrepància la versió electrònica es considera la determinant.
2.2. Com està organitzat aquest manual
El manual està organitzat en diversos documents que es defineixen a continuació:

  1. Introducció als CSS
  2. Introducció als CSS2 i al manual
  3. Temes:
  4. Propietats CSS2
  5. Suport de CSS2
  6. Annexe


Introducció als CSS
Text informatiu sobre l'origen i l'evolució d'aquest llenguatge de fulls d'estil creat pel W3C i que és l'estàndard de publicació amb fulls d'estil en Internet. Es recomana que es llegeixi la Introducció als CSS abans que la present introducció als CSS2.
Introducció als CSS2 i al manual
El present document. És el text informatiu i explicatiu sobre el nivell 2 del llenguatge dels Fulls d'Estil en Cascada i sobre els continguts d'aquest manual del programador de CSS2.
Temes
Són les diferents temàtiques en què es pot dividir la programació en CSS2. Tot i que no s'ha establert cap ordre de preferència per llegir els diversos temes, es recomana que es comenci pels tres primers temes llistats més amunt, i que es respecti l'ordre relatiu dels temes "Model de formatat visual" i "Detalls del model de formatat visual".

En cadascun d'aquests 16 temes que composen el nucli del manual de CSS2 s'hi troba un text explicatiu i diversos links a aquesta introducció, a les definicions de les propietats relacionades (les quals es troben en un document apart) i a adreces externes pertanyents als estàndards referenciats (les quals també es troben recollides en el document "Referències" de la secció introductòria del Manual d'HTML Dinàmic). El fet de separar el contingut explicatiu de les definicions de les propietats CSS2 respon a la voluntat d'estructurar les idees exposades d'una manera més clara. Així, el lector estarà introduit en el tema en qüestió i en les funcions primordials de cada propietat, estalviant-se al mateix temps les qüestions més tècniques de l'especificació de cada propietat.
Propietats CSS2
És el document on es troben definides exhaustivament totes les propietats CSS2 amb les seves corresponents definicions tècniques i exemples. Aquí s'hi trobaran tots els atributs que pot tenir cada propietat, amb els diferents valors que poden prendre casdascun, així com les particularitats de cada propietat.
Suport de CSS2
És un recull pràctic del comportament observat dels dos navegadors NS 4+ i MSIE 4+ devant de les propietats i de diversos aspectes dels CSS2.
Annexe
És un document normatiu, totalment tècnic, que conté la gramàtica de CSS2 i la descripció de l'escàner lèxic o tokenitzador.
2.3. Convencions
Aquestes són les convencions d'estil que s'han procurat seguir en aquest manual de CSS2.
2.3.1. Noms d'entitats sintàctiques
2.3.2. Les definicions de les propietats CSS2
Totes les definicions de les propietats CSS2 segueixen un cert esquema pel què fa a la disposició de la informació. Aquest esquema s'explica a continuació:

Cada definició de propietat començarà amb una referència linkable al tema o temes als quals està associada la seva funció. Aquesta referència anirà seguida de la definició dels aspectes tècnics de la utilització de la propietat:

Valor:valors legals i sintaxi
Valor inicial:valor inicial
S'aplica a:elements als quals té sentit aplicar aquesta propietat
S'hereta?:si la propietat s'hereta o no
Admet valors percentuals?:si accepta valors percentuals s'indica a què fan referència aquest tipus de valors
Grups de mitjans:a quins grups de mitjans s'aplica aquesta propietat


Valor

Aquesta part especifica el conjunt de valors vàlids per a la propietat. Els tipus de valors es poden designar de diverses maneres:

  1. paraules clau (per ex., disc, auto, etc.)
  2. tipus bàsics de dades, els quals apareixen entre "<" i ">" (per ex., <longitut> <percentatge>, etc.). De vegades aquests tipus de valors són linkables a la seva definició des de la taula tècnica, però la majoria de vegades, més avall en la definició de la propietat, s'informa de la funció que duu a terme el tipus de valor i es disposa d'un link que porta a la seva definició en el tema "Sintaxi i tipus bàsics de dades" (veieu més avall).
  3. tipus que tenen el mateix rang de valors que la propietat que porta el seu mateix nom, però entre "<" i ">" (per ex., <cue-after>, <cue-before>, etc.). En realitat són links directes a la definició de la propietat amb el mateix nom. Per això aquests tipus de valors els porten totes les definicions de propietats drecera.
  4. tipus que agrupen, els quals són un conjunt d'altres tipus de valors, i que tenen un nom que fa referència a l'àmbit d'acció de la propietat concreta (per ex., <amplada-vora> per a les propietats com border-top-width, border-left-width o border-width, etc.). Més avall en la definició de la propietat, s'informa de la funció que duu a terme el tipus de valor i també de quins tipus de valors consta, però no és linkable (veieu més avall).
  5. el tipus de valor 'inherit', comú a la majoria de les propietats, el qual linka directament a la seva definició.

La contrabarra (/) i la coma (,) també han d'aparèixer literalment.

Els tipus de valors poden agrupar-se de diverses maneres quan apareixen en la taula tècnica d'una propietat. La manera en què apareixen disposades explica com han d'aparèixer els diferents valors en una declaració correcta de la propietat concreta:


La juxtaposició és més forta que la doble barra, i la doble barra és més forta que la barra. Així, les següents línies són equivalents:
	  a b   |   c || d e
	[ a b ] | [ c || [ d e ]]
Cada tipus, paraula clau o grup entre corxets pot anar seguit per un dels següents modificadors:


Els següents exemples il·lustren diferents definicions dels tipus de valors que accepten unes propietats imaginàries:
	Valor:  N | NW | NE
	Valor:  [<longitut> | thick | thin ]{1,4}
	Valor:  <uri>? <color> [/<color>]?
	Valor:  <uri> || <color>

Valor inicial

Aquesta part especifica el valor inicial de la propietat. Si la propietat és heretada, aquest és el valor que es dóna a l'element arrel de l'arbre del document. Consulteu el tema sobre l'efecte cascada per més informació sobre la interacció entre els valors inicials, els valors especificats en els fulls d'estil i els valors heretats.

S'aplica a

Aquesta part llista els elements als quals s'aplica aquesta propietat. Es considera que tots els elements tenen totes les propietats, però algunes propietats no tenen cap efecte presentacional en alguns tipus d'elements. Per exemple, la propietat white-space només afecta als elements block-level.

S'hereta?

Aquesta part indica si el valor de la propietat s'hereta d'un element ancestre. Consulteu el tema sobre l'efecte cascada per més informació sobre la interacció entre els valors inicial, heretats i els especificats en els fulls d'estil.

Admet valors percentuals?

En aquesta part s'informa de si la propietat accepta els valors percentuals; si els accepta indica com s'haurien d'interpretar els percentatges si apareixen en el valor de la propietat.

Grups de mitjans

Aquesta part indica els grups de mitjans als quals s'aplica aquesta propietat. Les condicions de conformació estableixen que els agents d'usuari han de suportar aquesta propietat si suporten la presentació en els tipus de mitjans inclosos en aquests grups de mitjans.

Després de la taula tècnica de la propietat hi ha una explicació de les seves funcions i de com interactua amb les altres propietats. Seguidament hi ha una definició dels significats dels diferents valors que pot tenir. És ara quan els tipus de valors que no es trobaven linkables en la taula tècnica tenen aquí un link que apunta a la seva definició en el tema sobre la sintaxi.

Per últim, generalment hi ha uns quants exemples de declaracions de la propietat i opcionalment una aplicació pràctica en un exemple que funciona en els dos navegadors o bé només en un d'ells (en tal cas, s'avisa d'això).

El text explicatiu de la definició de cada propietat és un complement a l'explicació que es troba sobre ella en el seu tema associat. També els exemples poden estar repetits i/o poden haver-n'hi de complementaris.
2.3.3. Propietats drecera
Algunes propietats són propietats drecera, la qual cosa significa que permeten als autors especificar els valors de diverses propietats amb una sola propietat.

Quan en una propietat drecera s'ometen alguns valors, a cada una de les propietats que falten se li assigna el seu valor inicial (veieu el tema sobre l'efecte cascada).

Com a exemple prendrem la propietat background, la qual serveix per a fixar les propietats de fons individuals (és a dir, background-color, background-image, background-repeat, background-attachment i background-position) en el mateix lloc dins del full d'estil.

Aleshores, aquesta propietat primer fixa totes les propietats de fons individuals als seus valors inicials, i després els assigna els valors explícits donats en la declaració.

Si, per exemple, la declaració d'aquesta propietat és la següent:
	BODY {
		background: url('mariner.gif');
	}
aleshores, la propietat drecera background li assignarà com a valor a la propietat background-image l'adreça referenciada, mentre que la resta de subpropietats (background-color, background-repeat, background-attachment i background-position) restaran amb els seus valors inicials.

Les propietats drecera prenen una llista de valors de subpropietats o bé el valor 'inherit'. No es pot barrejar el valor 'inherit' amb altres valors de subpropietats de la mateixa manera que no seria possible especificar la subpropietat a la qual s'aplica 'inherit'. Les definicions de diverses propietats drecera no cumpleixen aquesta norma: border-top, border-right, border-bottom, border-left, background, font, list-style, cue i outline.
2.3.4. Notes i exemples
Les notes que es troben en el contingut d'aquest manual són informatives.

Els exemples i les imatges que il·lustren aquest manual, a no ser que indiquin el contrari, mostren el comportament esperat d'un agent d'usuari conformat.
2.3.5. Definicions prèvies
Aquest és un petit glossari orientat als fulls d'estil CSS2, i que ajudarà a comprendre millor els continguts del manual de CSS2.

Full d'estil
Un conjunt d'ordres que especifiquen la presentació d'un document.

Els fulls d'estil poden tenir tres orígens diferents: autor, usuari i agent d'usuari. La interacció d'aquests tres orígens es descriu en el tema sobre l'efecte cascada i l'herència.


Full d'estil vàlid
La validesa d'un full d'estil depèn del nivell de CSS utilitzat pel full d'estil. Tots els fulls d'estil vàlids per CSS1 són fulls d'estil vàlids per CSS2. No obstant, l'existència d'alguns canvis respecte CSS1 pot significar que uns pocs fulls d'estil CSS1 tindran un significat lleugerament diferent a CSS2 (no entrarem en aquesta qüestió).

Un full d'estil vàlid ha d'estar escrit d'acord amb la gramàtica de CSS2. A més, ha de contenir només regles "at", noms de propietats i valors de propietats definits en l'especificació de CSS2 (i, per tant, en aquest manual). Una regla "at", nom de propietat o valor de propietat il·legal (invàlid) són aquells que no són vàlids.


Document font o origen
El document al qual fan referència un o més fulls d'estil. Aquest es troba codificat en algun llenguatge que representa el document com un arbre d'elements. Cada element consisteix en un nom que identifica el tipus d'element, uns quants atributs opcionals i un contingut (possiblement buit).


Llenguatge del document
El llenguatge de codificació del document font (per ex., una aplicació HTML o XML).


Element
És la construcció sintàctica primària del llenguatge del document. La majoria de regles dels fulls d'estil CSS utilitzen els noms d'aquests elements (tals com "P", "TABLE" i "OL" per a l'HTML) per a especificar la informació de presentació per a ells.


Element reemplaçat
Un element pel qual el formatador de CSS en coneix només les dimensions intrínseques. En HTML, els elements IMG, INPUT, TEXTAREA, SELECT i OBJECT poden ser exemples d'elements reemplaçats. Per exemle, el contingut de l'element IMG sovint és reemplaçat per la imatge que l'atribut "src" designa. CSS no defineix com es troben les dimensions intrínseques.


Dimensions intrínseques
L'amplada i l'alçada tal com ve definida pel mateix element, i no imposada per l'entorn. En CSS2 se suposa que tots els elements reemplaçats -- i només els elements reemplaçats -- vénen amb dimensions intrínseques.


Atribut
Un valor associat a un element, consistent en un nom i un valor associat (textual).


Contingut
El contingut associat a un element en el document font; no tots els elements tenen contingut, aleshores se'ls anomena buits. El contingut d'un element pot incloure text i pot incloure un nombre de subelements, en tal cas a l'element se l'anomena pare d'aquests subelements.


Contingut presentat
El contingut d'un element després de la presentació que se li aplica d'acord amb els fulls d'estil rellevants que se li han aplicat. El contingut generat d'un element reemplaçat ve de fora del document font. El contingut presentat també pot alternar text per a un element (per ex., el valor de l'atribut "alt" de l'HTML), i pot incloure ítems inserits implícitament o explícitament pel full d'estil, tals com boletes, numeració, etc.


Arbre del document
L'arbre dels elements codificats en el document font. Cada element d'aquest arbre té exactament un pare, amb l'excepció de l'element arrel, que no en té cap.


Fill
Un element A es diu que és el fill de l'element B si i només si B és el pare d'A.


Descendent
Un element A es diu que és un descendent d'un element B si (1) A és un fill de B o (2) A és el fill d'algun element C que sigui descendent de B.


Ancestre
Un element A es diu que és un ancestre d'un element B si i només si B és un descendent d'A.


Germà
Un element A es diu que és un germà d'un element B si i només si B i A comparteixen el mateix element pare. L'element A és un germà precedent si va abans que B en l'arbre del document. L'element B és un germà subseqüent si va després de B en l'arbre del document.


Element precedent
Un element A es diu que és un element precedent d'un element B si i només si (1) A és un ancestre de B o (2) A és un germà precedent de B.


Element subseqüent o següent
Un element A es diu que és un element subseqüent o següent d'un element B si i només si B és un element precedent d'A.


Autor
Un autor és una persona que escriu documents i els fulls d'estil associats. Una eina d'autor (o eina de desenvolupament) genera documents i els fulls d'estil associats.


Usuari
Un usuari és una persona que interactua amb un agent d'usuari per veure, escoltar o, d'altra manera, utilitzar un document i el seu full d'estil associat. L'usuari pot proporcionar un full d'estil personal que codifiqui les seves preferències personals.


Agent d'usuari
Un agent d'usuari és qualsevol programa que interpreta un document escrit en el llenguatge del document i que aplica els fulls d'estil associats d'acord amb els termes de l'especificació de CSS2. Un agent d'usuari pot visualitzar un document, recitar-lo en veu alta, provocar que s'imprimeixi, convertir-lo a un altre format, etc.


Ara veurem un exemple de l'arbre del document que resulta d'un document HTML. Per exemple, suposem el següent document:
<!DOCTYPE HTML PUBLIC "-//W3C//DTD HTML 4.0//EN">
<HTML>   
  <TITLE>Els germans Marx</TITLE>
  <BODY>
    <H1>Els germans Marx</H1>
    <P>Aquesta pàgina és sobre els germans Marx. Els tres més famosos eren:
    <UL>
      <LI> Grouxo
      <LI> Chico
      <LI> Harpo
    </UL>
  </BODY>
</HTML>
el qual resultaria en el següent arbre:



D'acord amb la definició de l'HTML, els elements HEAD seran inferits durant l'anàlisi gramatical i esdevindran part de l'arbre del document fins i tot si els tags HEAD no apareixen en el document font. De manera similar, l'analitzador gramatical sap on finalitzen el P i els LI, fins i tot si no hi ha cap tag </P> ni </LI> en el document font.
Tancar
Pàgina Principal
Introducció al Manual d'HTML Dinàmic
Glossari
Referències























HTML 4.0
Introducció al manual d'HTML 4.0
Taules
Formularis
Objectes, imatges i applets
Scripts
Informació de l'idioma i sentit del text
Frames
Nous elements
Elements menyspreuats i obsolets
Fulls d'estil
Nous atributs de l'HTML 4.0
Índex d'atributs nous
Índex d'atributs menyspreuats
DTD
Annexe












Introducció als CSS
Introducció als CSS2 i al manual
Propietats CSS2
Fulls d'estil audibles
Model de caixa
Sintaxi i tipus bàsics de dades
Model de formatat visual
Detalls del model de formatat visual
Assignar valors de propietats, la cascada i l'herència
Interfície d'usuari
Efectes visuals
Text
Taules
Fonts
Contingut generat, numeració automàtica i llistes
Colors i fons
Selectors
Tipus de mitjans
Mitjans paginats
Suport de CSS2
Annexe




Introducció al DOM
DOM Nivell 1 - Nucli
DOM Nivell 1 - HTML
Articles sobre el DOM






















Programació en DHTML
Demos