Continguts:

1. Introducció
2. Propietats de volum: 'volume'
3. Propietats de parla: 'speak'
4. Propietats de pausa: 'pause-before', 'pause-after' i 'pause'
5. Propietats de senyal sonor: 'cue-before', 'cue-after' i 'cue'
6. Combinació de propietats: 'play-during'
7. Propietats espaials: 'azimuth' i 'elevation'
8. Propietats de característiques de la veu: 'speech-rate', 'voice-family', 'pitch', 'pitch-range', 'stress' i 'richness'
9. Propietats de paraula
1. Introducció
La presentació acústica d'un document, la qual ja està sent utilitzada freqüentment per les comunitats d'invidents (parcials o totals), combina la síntesi de la parla i les "icones auditives". Sovint aquesta presentació acústica té lloc mitjançant la conversió del document a text simple i passant-lo per un lector de pantalla -- software o hardware que simplement llegeix els caràcters que surten en la pantalla. Això dóna lloc a una presentació menys efectiva que si es conservés l'estructura del document. Les propietats dels fulls d'estil per a la presentació acústica poden utilitzar-se conjuntament amb les propietats visuals (mitjans combinats) o com a una alternativa acústica a la presentació visual.

A part dels òbvis avantatges d'accessibilitat, hi ha altres grans mercats per a la informació recitada, que inclouen l'ús dins el cotxe, sistemes de documentació mèdica i industrial (intranets), home entertainment, i ajut als usuaris per a aprendre a llegir o als qui tinguin dificultats per a la lectura.

Quan s'utilitzen les propietats acústiques, el llenç consisteix en un espai físic tridimensional (en el marc del so) i un espai temporal (es poden especificar sons abans, durant i després d'altres sons). Les propietats CSS també permeten als autors variar la qualitat de la parla sintetitzada (tipus de veu, freqüència, inflecció, etc.).

Exemples:
	H1, H2, H3, H4, H5, H6 {
	    voice-family: paul;
	    stress: 20;
	    richness: 90;
	    cue-before: url("ping.au")
	}

	P.heidi { azimuth: center-left }
	P.pedro { azimuth: right }
	P.cabra  { volume: x-soft }
Això indicarà als sintetitzadors de veu que recitin els títols amb una veu (una mena de "font audio") anomenada "paul", en un to baix, però amb una veu molt rica. Abans de dir els títols, es reproduïrà un so de mostra extret de la URL donada. Els paràgrafs amb 'class="heidi"' semblarà que vinguin de la part davantera esquerra (si el sistema de so és capaç de reproduir un so espaial), i els paràgrafs amb 'class="pedro"' vindran de la dreta. Els paràgrafs amb 'class="cabra"' seran molt suaus.
2. Propietats de volum: 'volume'
El volum fa referència al volum mitjà de la funció d'ona. En altres paraules, una veu molt infleccionada a un volum de 50 pot ser que el seu volum punta sigui bastant més alt. Tot el conjunt de valors és susceptible de ser ajustat pel confort humà, per exemple amb un control físic del volum (el qual incrementaria tant el valor 0 (mínim) com el 100 (màxim) proporcionalment); el que fa la propietat volume és ajustar el rang dinàmic.

Cap de les configuracions d'aquesta propietat són universalment aplicables: els valors apropiats depenen de l'equip que s'estigui utilitzant (altaveus, auriculars), de l'entorn (dins un cotxe, un home theater, una biblioteca) i de les preferències personals. Alguns exemples:

3. Propietats de parla: 'speak'
La propietat speak especifica si el text es proporcionarà acústicament o no; en cas afirmatiu, especifica de quina manera (de vegades és anàloga, d'alguna manera, a la propietat display i de vegades és anòloga a la propietat visibility, de la presentació visual).

Cal remarcar la diferència existent entre un element la propietat volume del qual té un valor de 'silent' i un element la propietat speak del qual té el valor 'none'. El primer pren el mateix temps que si l'element hagués estat recitat (incloent-hi qualsevol pausa d'abans o de després de l'element), però no es genera cap so. El segon no requereix cap intèrval de temps i no es presenta (encara que els seus descendents sí que poden ser presentats).
4. Propietats de pausa: 'pause-before', 'pause-after' i 'pause'
Les propietats pause-before i pause-after especifiquen una pausa (intèrval de temps en què no s'emet cap so) que s'ha d'acomplir abans o després, respectivament, que el contingut d'un element sigui recitat.

La pausa s'insereix entre el contingut de l'element i el contingut de les propietats cue-before o cue-after de l'element.

La propietat drecera per a pause-before i pause-after és pause.
5. Propietats de senyal sonor: 'cue-before', 'cue-after' i 'cue'
Les icones auditives són una altra manera de distingir els elements semàntics. Els sons poden ser reproduits abans (cue-before) o després (cue-after) de l'element per a delimitar-lo.

La propietat drecera per a cue-before i cue-after és cue.

Si un agent d'usuari no pot presentar una icona auditiva (per ex., l'entorn de l'usuari no ho permet) es recomana que produeixi un senyal sonor alternatiu (per ex., fer sonar una alarma, emetre un so d'avís, etc.).

Podeu consultar els apartats sobre els pseudo-elements :before i :after del tema "Contingut generat, numeració automàtica i llistes" per més informació sobre altres tècniques de generació de contingut.
6. Combinació de propietats: 'play-during'
Similar a les propietats cue-before i cue-after, la propietat play-during especifica un so que ha de ser reproduit com a fons mentre el contingut d'un element està sent recitat.
7. Propietats espaials: 'azimuth' i 'elevation'
El so espaial és una important propietat estilística per a la presentació acústica. Proporciona una manera natural de distingir diverses veus per separat, tal com en la vida real (la gent rarament s'estan en el mateix punt d'una habitació). Els altaveus estèreo produeixen una escena amb so lateral. Els auriculars binaurals o els cada cop més populars 5 altaveus d'un sistema home theater poden generar un so completament envolvent, i els sistemes multi-altaveu poden crear una escena de so realment tridimensional. VRML 2.0 també inclou audio espaial, el que implica que, amb el temps, el preu al consumidor del hardware d'audio espaial serà més assequible.

La propietat asimuth el més provable és que s'implementi combinant un mateix senyal en diferents canals a volums diferents. També seria possible utilitzar desplaçament de fase, retard digital i altres tècniques com aquestes per proporcionar la il·lusió d'una escena de so. Els mitjans precisos utilitzats per assolir aquest efecte i el nombre d'altaveus utilitzats depenen de l'agent d'usuari; la propietat asimuth merament identifica el resultat final desitjat.

Si s'especifica asimut espaial i el dispositiu de sortida no pot produir sons per darrera de la posició d'escolta, els agents d'usuari haurien de convertir els valors de l'hemisfera de la reraguàrdia als valors de l'hemisfera de l'avantguàrdia. Un mètode és el següent:



La propietat elevation especifica l'angle d'elevació del so respecte l'horitzó. Els mitjans precisos utilitzats per assolir aquest efecte i el nombre d'altaveus utilitzats no estàn definits. La propietat elevation merament identifica el resultat final desitjat.

8. Propietats de característiques de la veu: 'speech-rate', 'voice-family', 'pitch', 'pitch-range', 'stress' i 'richness'
La propietat speech-rate especifica la velocitat de la veu produida.

La propietat voice-family especifica la família de veus a la qual pertany la veu que es produirà (similar a font-family per a les fonts).

La propietat pitch especifica el to mitjà (una freqüència) de la veu que es produeix. El to mitjà d'una veu depèn de la família de veus. Per exemple, el to mitjà d'una veu masculina estàndard es troba al voltant dels 120Hz però per una veu femenina és de 210Hz.

La propietat pitch-range especifica la variació de la mitjana del to de la veu. El to de veu (freqüència) que es percep d'una veu humana ve determinat per la freqüènica fonamental (masculina = 120Hz; femenina = 210Hz). Les llengües o idiomes humans es parlen amb infleccions i tons de veu variables; aquestes variacions comuniquen un ènfasi i un significat addicionals. Així, una veu molt animada, és a dir, una veu que estigui molt infleccionada, dibuixa un alt rang de to de veu. Aquesta propietat especifica el rang dins el qual tenen lloc aquestes variacions, és a dir, quant pot arribar a variar la freqüència fonamental del to de veu mitjà.

La propietat stress especifica l'alçada de "pics locals" del contorn d'entonació d'una veu. Per exemple, l'anglès és una llengua molt enfatitzada (estressada) i a diferents parts d'una frase se'ls assigna un ènfasi (stress) primari, secundari o terciari. El valor de la propietat stress controla la quantitat d'inflecció que resulta d'aquests marcadors d'ènfasi. Aquesta propietat i la propietat pitch-range es complementen mútuament estan pensades per permetre als desenvolupadors explotar els displays auditius d'alta capacitat.

La propietat richness especifica la riquesa, o brillantor, de la veu que s'emet. Una veu rica anirà bé per a una habitació gran, una veu suau (plana) no. (El terme "suau" fa referència a l'aspecte que té la funció d'ona quan es dibuixa.)
9. Propietats de paraula: 'speak-punctuation' i 'speak-numeral'
Per a especificar com es recita la puntuació cal utilitzar la propietat speak-punctuation.

Per a controlar com es reciten els números (com a dígits o bé de manera contínua) cal utilitzar la propietat speak-numeral.
Tancar
Pàgina Principal
Introducció al Manual d'HTML Dinàmic
Glossari
Referències























HTML 4.0
Introducció al manual d'HTML 4.0
Taules
Formularis
Objectes, imatges i applets
Scripts
Informació de l'idioma i sentit del text
Frames
Nous elements
Elements menyspreuats i obsolets
Fulls d'estil
Nous atributs de l'HTML 4.0
Índex d'atributs nous
Índex d'atributs menyspreuats
DTD
Annexe












Introducció als CSS
Introducció als CSS2 i al manual
Propietats CSS2
Fulls d'estil audibles
Model de caixa
Sintaxi i tipus bàsics de dades
Model de formatat visual
Detalls del model de formatat visual
Assignar valors de propietats, la cascada i l'herència
Interfície d'usuari
Efectes visuals
Text
Taules
Fonts
Contingut generat, numeració automàtica i llistes
Colors i fons
Selectors
Tipus de mitjans
Mitjans paginats
Suport de CSS2
Annexe




Introducció al DOM
DOM Nivell 1 - Nucli
DOM Nivell 1 - HTML
Articles sobre el DOM






















Programació en DHTML
Demos