Continguts:

1. Introducciˇ
2. Caixes de pÓgina: la regla @page
2.1. Marges de la pÓgina
2.2. Mida de la pÓgina: la propietat 'size'
2.3. Marques de retall: la propietat 'marks'
2.4. PÓgines esquerres, dretes i primera
2.4. Contingut fora de la caixa de pÓgina
3. Trencaments de pÓgina
3.1. Trencament abans/desprÚs d'un element: 'page-break-before', 'page-brek-after' i 'page-break-inside'
3.2. ┌s de pÓgines anomenades: la propietat 'page'
3.3. Trencaments dins d'elements: les propietats 'orphans' i 'widows'
3.4. Trencaments de pÓgina permesos
3.5. Trencaments de pÓgina foršats
3.6. Els "millors" trencaments de pÓgina
4. L'efecte cascada en el context de la pÓgina
1. Introducciˇ
Els mitjans paginats (per ex., paper, transparŔncies, pÓgines que es visualitzen en pantalles d'ordinador, etc.) difereixen dels mitjans continus en quŔ el contingut del document estÓ dividit en una o mÚs pÓgines diferents. Per a manipular els trencaments de pÓgina, CSS2 extÚn el model de formatat visual tal com segueix:


El model de pÓgina de CSS2 especifica com estÓ formatat un document dins d'una Órea rectangular -la caixa de la pÓgina- que d'amplada i alšada finites. La caixa de la pÓgina no correspon necessÓriament al full real on el document serÓ finalment presentat (paper, transparŔncia, pantalla, etc.). El model de pÓgina de CSS especifica el formatat dins la caixa de pÓgina, per˛ Ús responsabilitat de l'agent d'usuari transferir la caixa de pÓgina cap al full. Algunes possibilitats de transferŔncia inclouen:


Encara que CSS2 no especifica la manera en quŔ els agents d'usuari transfereixen les caixes de pÓgina cap als fulls, sÝ que inclou certs mecanismes per a informar els agents d'usuari sobre la mida i la orientaciˇ del full objectiu.

2. Caixes de pÓgina: la regla @page
La caixa d'una pÓgina Ús una regiˇ rectangular que contÚ dues Órees:


Nota. En CSS2, les propietats de vora i les propietats de farciment no s'apliquen a les pÓgines; potser sÝ en el futur.

Els autors especifiquen les dimensions, la orientaciˇ, els marges, etc., d'una caixa de pÓgina dins d'una regla @page. Una regla @page consisteix en la paraula clau "@page", un selector de pÓgina (seguit, sense cap espai intermig, per una pseudo-classe de pÓgina opcional), i un bloc de declaracions (el qual es diu que es troba dins el context de la pÓgina).

El selector de pÓgina especifica per a quines pÓgines s'apliquen les declaracions. En CSS2, els selectors de pÓgina poden designar la primera pÓgina, totes les pÓgines de l'esquerra, totes les pÓgines de la dreta, o una pÓgina amb un nom especÝfic.

Les dimensions de la caixa de pÓgina s'inicialitzen amb la propietat size. Les dimensions de l'Órea de pÓgina sˇn les dimensions de la caixa de pÓgina menys l'Órea de marges.

Per exemple, la segŘent regla @page inicialitza la mida de la caixa de pÓgina a 8.5 x 11 polzades i crea un marge de '2cm' en tots els costats entre el lÝmit de la caixa de pÓgina i l'Órea de pÓgina:
@page { size: 8.5in 11in; margin: 2cm }

La propietat marks dins d'una regla @page especifica les marques de retall i d'intersecciˇ per a la caixa de pÓgina.

2.1. Marges de la pÓgina
Les propietats de marge (margin-top, margin-right, margin-bottom, margin-left i margin) s'apliquen dins el context de la pÓgina.

El segŘent diagrama mostra les relacions entre el full, la caixa de pÓgina i els marges de la pÓgina:



El valor computat dels marges de la caixa a dalt i a baix de l'Órea de pÓgina Ús '0'.

El context de la pÓgina no tÚ cap nociˇ de les fonts, per tant les unitats 'em' i 'ex' no hi sˇn permeses. Els valors percentuals per a les propietats de marge sˇn relatius a les dimensions de la caixa de pÓgina; per als marges esquerre i dret, fan referŔncia a l'amplada de la caixa de pÓgina, mentre que per als marges superior i inferior, fan referŔncia a l'alšada de la caixa de pÓgina. Totes les altres unitats associades amb les respectives propietats CSS2 sÝ que hi sˇn permeses.

Degut a valors negatius dels marges (tant per a la caixa de pÓgina com per als elements) o al posicionament absolut, el contingut Ús possible que sobresurti de la caixa de pÓgina, per˛ aquest contingut pot ser "retallat" --per l'agent d'usuari, la impressora o, en ˙ltima instÓncia, pel tallador de paper.

2.2. Mida de la pÓgina: la propietat 'size'
La propietat size especifica la mida i orientaciˇ de la caixa d'una pÓgina.

La mida d'una caixa de pÓgina pot ser "absoluta" (mida fixa) o "relativa" (escalable, Ús a dir, que encaixi en les mides de full disponibles). Les caixes de pÓgina relatives permeten als agents d'usuari escalar un document i fer un ˙s ˛ptim de la mida objectiu.

Els agents d'usuari poden permetre als usuaris controlar la transferŔncia de la caixa de pÓgina cap al full (per ex., rotant una caixa de pÓgina absoluta que estÓ sent impresa).

Presentaciˇ de caixes de pÓgina que no caben dins d'un full objectiu

Si una caixa de pÓgina no hi cap dins les dimensions del full objectiu, l'agent d'usuari pot triar entre:


L'agent d'usuari hauria de consultar l'usuari abans d'executar qualsevol d'aquestes operacions.

Posicionament de la caixa de pÓgina en el full

Quan la caixa de pÓgina Ús mÚs petita que la mida objectiu, l'agent d'usuari Ús lliure de situar la caixa de pÓgina en qualsevol lloc del full. No obstant, es recomana que la caixa de pÓgina es centri en el full ja que aix˛ alinearÓ les pÓgines de doble cara i evitarÓ pŔrdues accidentals de la informaciˇ que s'imprimeix prop del lÝmit del full.

2.3. Marques de retall: la propietat 'marks'
En la impressiˇ d'alta qualitat sovint s'afegeixen marques fora de la caixa de pÓgina. La propietat marks especifica quines marques, les d'intersecciˇ, les de retall o ambdues, s'haurien de presentar just a fora del lÝmit de la caixa de pÓgina.

Les marques nomÚs sˇn visibles en caixes de pÓgina absolutes (veieu la propietat size). En les caixes de pÓgina relatives la caixa de pÓgina s'alinearÓ amb l'objectiu i les marques es trobaran fora de l'Órea d'impressiˇ.
2.4 PÓgines esquerres, dretes i primera
Quan s'imprimeixen documents a doble cara, les caixes de pÓgina de les pÓgines esquerra i dreta haurien de ser diferents. Aix˛ pot ser expressat a travÚs de dues pseudo-classes CSS definides dins el context de la pÓgina.

Totes les pÓgines sˇn classificades automÓticament pels agents d'usuari dins les pseudo-classes :left o :right.

Si s'han donat diferents declaracions per a les pÓgines esquerres i dretes:
	@page :left {
	  margin-left: 4cm;
	  margin-right: 3cm;
	}

	@page :right {
	  margin-left: 3cm;
	  margin-right: 4cm;
	}

l'agent d'usuari ha de respectar aquestes declaracions fins i tot si l'agent d'usuari no transfereix les caixes de pÓgina cap a fulls esquerres i drets (per ex., una impressora que nomÚs imprimeix per una sola cara).

Els autors tambÚ poden d'especificar estil per a la primera pÓgina d'un document amb la pseudo-classe :first.
	@page { margin: 2cm } /* Tots els marges inicialitzats a 2cm */

	@page :first {
	  margin-top: 10cm    /* Marge superior del primer full a 10cm */
	}

El fet que la primera pÓgina d'un document sigui :left o :right depŔn del sentit majoritari de l'escriptura del document i queda fora de l'abast d'aquest manual. Tanmateix, per a foršar una primera pÓgina :left o :right, els autors poden inserir un trencament de pÓgina abans de la primera caixa generada (per ex., en HTML, aix˛ s'especifica per a l'element BODY).

Les propietats especificades dins d'una regla @page :left (o :right) sobreescriuen aquelles especificades dins d'una regla @page que no tingui especificada cap pseudo-classe. Les propietats especificades dins d'una regla @page :first sobreescriuen aquelles especificades dins de regles @page :left (o :right).

Nota. El fet d'afegir declaracions a les pseudo-classes :left o :right no influencia en el fet que el document surti de l'impressora imprŔs a simple o a doble cara (aix˛ queda fora de l'abast de l'especificaciˇ de CSS2 i, per tant, d'aquest manual).

Nota. Futures versions de CSS Ús possible que incloguin altres pseudo-classes de pÓgina.

2.4. Contingut fora de la caixa de pÓgina
Quan es dˇna format al contingut dins del model de pÓgina, part del contingut pot quedar fora de la caixa de pÓgina. Per exemple, un element la propietat white-space del qual tingui el valor 'pre' pot generar una caixa que sigui mÚs ampla que la caixa de pÓgina. A mÚs, quan les caixes estan posicionades absolutament, poden finalitzar en localitzacions "inconvenients". Per exemple, les imatges poden estar situades al lÝmit de la caixa de pÓgina o 100 polzades per sota de la caixa de pÓgina.

Una especificaciˇ per al formatat exacte d'aquest tipus d'elements cau fora de l'abast d'aquest manual. No obstant, es recomana que els autors i els agents d'usuari observin els segŘents principis generals concernents al contingut de fora de la caixa de pÓgina:

3. Trencaments de pÓgina
En els segŘents subapartats es tracten les diferents propietats que indiquen a l'agent d'usuari on podria o hauria de trencar les pÓgines, i en quina pÓgina (esquerra o dreta) s'hauria de presentar el contingut subseqŘent. Cada trencament de pÓgina finalitza la disposiciˇ dins la caixa de pÓgina actual i forša que els trošos restants de l'arbre del document siguin disposats en una nova caixa de pÓgina.

3.1. Trencament abans/desprÚs d'un element: 'page-break-before', 'page-brek-after' i 'page-break-inside'
Els trencaments de pÓgina que tenen lloc abans/desprÚs d'elements es controlen mitjanšant les propietats page-break-before, page-break-after i page-break-inside.

La localitzaciˇ d'un trencament de pÓgina potencial es troba tÝpicament sota la influŔncia de la propietat page-break-inside de l'element pare, la propietat page-break-after de l'element precedent i la propietat page-break-before de l'element segŘent. Veieu l'apartat sobre trencaments de pÓgina permesos per veure les regles exactes de com aquestes propietats poden foršar o suprimir un trencament de pÓgina.

3.2. ┌s de pÓgines anomenades: la propietat 'page'
La propietat page pot ser utilitzada per a especificar un tipus particular de pÓgina on hauria de ser presentat un element.

Aquest exemple disposarÓ totes les taules a la banda dreta d'una pÓgina apaisada (anomenada "rotada"):

	@page rotada {size: landscape}
	TABLE {page: rotada; page-break-before: right}
Si la propietat page d'una caixa de bloc amb contingut inline tÚ un valor diferent del de la precedent caixa de bloc amb contingut inline, aleshores s'insereixen un o dos trencaments de pÓgina entre ells, i les caixes de desprÚs del trencament sˇn presentades sobre una caixa de pÓgina del tipus anomenat. Veieu "Trencaments de pÓgina foršats".

3.3. Trencaments dins d'elements: les propietats 'orphans' i 'widows'
La propietat orphans especifica el mÝnim nombre de lÝnies d'un parÓgraf que s'han de deixar al final d'una pÓgina. La propietat widows especifica el mÝnim nombre de lÝnies d'un parÓgraf que s'han de deixar al principi d'una pÓgina.

Per informaciˇ sobre el formatat dels parÓgrafs consulteu l'apartat sobre caixes de lÝnia del tema "Model de formatat visual".

3.4. Trencaments de pÓgina permesos
En el fluxe normal, els trencaments de pÓgina es poden produir en els segŘents llocs:

  1. En el marge vertical que es troba entre caixes de bloc. Quan tÚ lloc un trencament de pÓgina aquÝ, els valors calculats de les propietats pertinents margin-top i margin-bottom sˇn fixats a '0'.
  2. Entre caixes de lÝnia dins d'una caixa de bloc.

Aquests trencaments es troben subjectes a les segŘents regles:


Si tot aix˛ no proporciona suficients punts de trencament per evitar que el contingut sobresurti de les caixes de pÓgina, aleshores les regles B i D es desestimen a fi de trobar punts de trencament addicionals.

Si aix˛ encara no ofereix suficients punts de trencament, les regles A i C es desestimen tambÚ, per a trobar encara mÚs punts de trencament.

Els trencaments de pÓgina no poden tenir lloc dins de caixes que estiguin absolutament posicionades.

3.6. Trencaments de pÓgina foršats
Un trencament de pÓgina ha de tenir lloc a (1) si, d'entre les propietats page-break-after i page-break-before de tots els elements que generen caixes les quals es troben en aquest marge, n'hi ha al menys una amb el valor 'always', 'left' o 'right'.

Un trencament de pÓgina ha de tenir lloc tambÚ a (1) si l'˙ltima caixa de lÝnia per sobre d'aquest marge i la primera caixa de lÝnia per sota d'ell no tenen el mateix valor per a la propietat page.

3.7. Els "millors" trencaments de pÓgina
CSS2 no defineix quin Ús el conjunt de trencaments de lÝnia permesos que s'han d'utilitzar; CSS2 no prohibeix els agents d'usuari fer trencaments a cada punt de trencament possible, o bÚ no fer cap trencament. Per˛ CSS2 sÝ que recomana que els agents d'usuari observin les segŘents heurÝstiques (encara que es reconeix que de vegades poden resultar contradict˛ries):



Exemples:

Suposem, per exemple, que el full d'estil contÚ 'orphans : 4', 'widows : 2', i que hi ha 20 lÝnies (caixes de lÝnia) disponibles al capdevall de la pÓgina actual:

  • Si el parÓgraf del final de la pÓgina actual contÚ 20 lÝnies o menys, s'hauria de situar en la pÓgina actual.

  • Si el parÓgraf contÚ 21 o 22 lÝnies, la segona part del parÓgraf no ha de violar la restricciˇ de widows, i per tant la segona part ha de contenir exactament dues lÝnies.

  • Si el parÓgraf contÚ 23 lÝnies o mÚs, la primera part hauria de contenir 20 lÝnies i la segona part les lÝnies restants.


  • Ara suposem que 'orphans: 10', 'widows: 20', i que hi ha 8 lÝnies disponibles al capdevall de la pÓgina actual:

  • Si un parÓgraf del final de la pÓgina actual contÚ 8 lÝnies o menys, s'hauria de situar en la pÓgina actual.

  • Si el parÓgraf contÚ 9 lÝnies o mÚs, no es pot dividir (aix˛ violaria la restricciˇ de orphans), per tant s'hauria de moure com un bloc a la segŘent pÓgina.


  • 4. L'efecte cascada en el context de la pÓgina
    Les declaracions que es troben dins el context de la pÓgina obeeixen l'efecte cascada, tal com declaracions normals CSS2.

    Exemples:

    Considerem el segŘent exemple:
    	@page {
    	  margin-left: 3cm;
    	}
    
    	@page :left {
    	  margin-left: 4cm;
    	}
    
    Degut a l'especificitat mÚs elevada del selector pseudo-classe, el marge esquerre de les pÓgines esquerres serÓ de 4 centÝmetres ('4cm') i totes les altres pÓgines (Ús a dir, les pÓgines dretes) tindran un marge esquerre de 3 centÝmetres ('3cm').
    Tancar
    PÓgina Principal
    Introducciˇ al Manual d'HTML Dinàmic
    Glossari
    Referències























    HTML 4.0
    Introducciˇ al manual d'HTML 4.0
    Taules
    Formularis
    Objectes, imatges i applets
    Scripts
    Informaciˇ de l'idioma i sentit del text
    Frames
    Nous elements
    Elements menyspreuats i obsolets
    Fulls d'estil
    Nous atributs de l'HTML 4.0
    ═ndex d'atributs nous
    ═ndex d'atributs menyspreuats
    DTD
    Annexe












    Introducciˇ als CSS
    Introducciˇ als CSS2 i al manual
    Propietats CSS2
    Fulls d'estil audibles
    Model de caixa
    Sintaxi i tipus bÓsics de dades
    Model de formatat visual
    Detalls del model de formatat visual
    Assignar valors de propietats, la cascada i l'herŔncia
    InterfÝcie d'usuari
    Efectes visuals
    Text
    Taules
    Fonts
    Contingut generat, numeraciˇ automÓtica i llistes
    Colors i fons
    Selectors
    Tipus de mitjans
    Mitjans paginats
    Suport de CSS2
    Annexe




    Introducciˇ al DOM
    DOM Nivell 1 - Nucli
    DOM Nivell 1 - HTML
    Articles sobre el DOM






















    Programació en DHTML
    Demos