Continguts:

1. Què és l'HTML Dinàmic?
2. Sobre aquest Manual d'HTML Dinàmic
2.1. Continguts del Manual
2.2. Aspectes tècnics del Manual
3. Què és el World Wide Web Consortium ?
3.1. La comunitat membre del W3C
3.2. Els serveis del W3C
3.3. El procés del W3C
3.4. Organització en Grups de Treball
1. Què és l'HTML Dinàmic?
L'HTML Dinàmic, en sí mateix, és només una idea. No és cap tecnologia específica (tal com són, per ex., JavaScript o ActiveX). Tampoc és un tag, ni un plug-in ni un navegador.

El DHTML és HTML que pot canviar fins i tot després que una pàgina hagi estat descarregada en un navegador.

Per exemple, un paràgraf podria tornar-se blau quan el ratolí es mou per sobre seu, o un títol podria moure's a través de la pantalla. Moltes de les coses que es poden fer en HTML es poden tornar a fer després que la pàgina es carregui. Però com pot canviar l'HTML després que hagi estat carregat? Cal que hi hagi alguna manera de dir-li al navegador que ho canviï. Tot això ens porta a les tecnologies que -a més, evidentment, del llenguatge HTML- conformen el DHTML:


- Els scripts client-side.

Si una imatge canvia quan es passa el ratolí per sobre seu, això és un exemple d'HTML Dinàmic. Els navegadors 4+ tant de Microsoft com de Netscape permeten que des dels llenguatges d'script siguin accessibles no només els elements HTML d'una pàgina. També permeten accedir a les seves propietats d'estil. El mecanisme pel qual els elements de la pàgina (o objectes del document) són accedits pels llenguatges d'script s'anomena Model d'Objecte del Document.


- L'HTML Dinàmic i el DOM.

En un sentit, el Model d'Objecte del Document (DOM) és el nucli real de l'HTML Dinàmic. Fa que l'HTML sigui modificable. El DOM és la jerarquia d'elements que es troben presents en el navegador en qualsevol moment donat. Això inclou informació de l'entorn tal com la data i l'hora actual, les propietats dels navegadors tals com el número de la versió, les propietats de la finestra com, per exemple, window.location (la URL de la pàgina), i els elements HTML tals com els tags <P>, els DIV o les taules. El fet d'exposar el DOM als llenguatges d'script fa que els navegadors habilitin l'accés a aquests elements. Mentre que alguns elements tals com l'hora del dia no poden ser modificats, es poden utilitzar mitjançant els scripts per a modificar altres elements.

Hi havia un Model d'Objecte del Document abans del MSIE 4.0 però no es pot comparar amb l'actual. Amb el MSIE és possible accedir a qualsevol part de l'HTML de la pàgina utilitzant qualsevol llenguatge d'script que funcioni en el navegador. NS només deixa accedir a algunes de les parts de la pàgina, i només mitjançant el JavaScript. De tota manera, s'espera que NS suportarà completament l'especificació del DOM en futures versions del navegador.

La part del DOM que especifica quins elements poden fer activar canvis és el model d'event. Els events són coses com moure el ratolí (onmouseover), carregar una pàgina (onload), sotmetre un formulari (onsubmit), etc.


- Els fulls d'estil CSS també participen en l'HTML Dinàmic.

Gràcies al DOM, les propietats CSS (fulls d'estil Cascading Style Sheets, del WWW Consortium) són accessibles als llenguatges d'script i per tant és possible modificar quasibé tots els aspectes de la pàgina. Canviant les propietats CSS d'un element de la pàgina (tals com el color, la posició o la mida) es poden fer una gran varietat de canvis.



En resum: CSS (i l'HTML) és el que es canvia, el DOM és el que ho fa modificable, i un script client-side és el que realment ho canvia. Això és l'HTML Dinàmic.

2. Sobre aquest Manual d'HTML Dinàmic
Tal com s'ha vist en l'apartat anterior, el DHTML existeix gràcies a la interacció de 4 tecnologies:

  1. HTML
  2. CSS
  3. DOM
  4. Llenguatges d'script


En aquest Manual d'HTML Dinàmic es tracten els tres primers punts (l'HTML, els CSS i el DOM). La tecnologia dels llenguatges d'script s'ha deixat per a una possible futura ampliació d'aquest Manual. No obstant, s'apunten diverses de les funcionalitats del JavaScript en l'última secció del Manual.

La informació a partir de la qual s'ha elaborat aquest Manual ha estat majoritàriament procedent del web site del consorci oficial generador dels estàndards de publicació per Internet, el World Wide Web Consortium. D'aquesta manera la informació recollida d'aquesta font ha resultat completa i rigurosa, amb la seguretat que els coneixements que es proporcionen són els estàndards correctes aprovats per aquest organisme. Com que les navegadors estudiats i als quals va adreçat aquest Manual (Microsoft Internet Explorer 4+ i Netscape Navigator 4+) no compleixen correctament ni totalment aquests estàndards, al llarg del Manual hi ha diverses observacions i documents que estan orientats a implementació pràctica en aquests navegadors de les qüestions tractades en cada moment.

També hi ha hagut una part important de la informació que ha procedit de l'experiència pràctica amb els navegadors MSIE 4+ i NS 4+. Pel què fa als articles d'opinió i a les idees d'elaboració d'algunes de les demos que es troben en aquest Manual s'han extret de diversos web sites de la Xarxa, els quals es troben referenciats en el document "Referències".

Així doncs aquest Manual d'HTML Dinàmic es composa de 5 seccions (Introducció, HTML 4.0, CSS2, DOM i Demos), i cada una d'elles es composa d'un nombre de documents. A fi de facilitar al lector/usuari la identificació de la secció en la qual es troba en cada moment, cada una de les seccions té un color de fons identificatiu i uns colors per als links i els títols que la diferencien de les altres seccions.
2.1. Continguts del Manual
2.1.1. Secció INTRODUCCÓ
Color de fons: blanc.

Documents dels quals es composa:



És la secció en la que ens trobem ara. En ella es dóna una introducció a la temàtica que tracta el Manual i als seus continguts. També es donen les referències "bibliogràfiques" i la definició d'alguns termes clau utilitzats al llarg de tot el Manual. La descripció dels continguts de cada un d'aquests documents és la següent:

Introducció al Manual d'HTML Dinàmic
És el present document. S'hi explica el què és el DHTML, es dóna una visió general dels continguts del Manual d'HTML Dinàmic i de les seves característiques tècniques, i també s'informa del què és el W3C, l'organisme generador dels estàndards de publicació a Internet i font principal de la informació continguda en el Manual.
Glossari
És el document que recull les definicions de nombrosos termes (en total, 52) que s'utilitzen al llarg de tot el Manual d'HTML Dinàmic.
Referències
És el document que recull les adreces electròniques dels recursos de la Xarxa que han estat esmentats en algun punt del Manual o bé que han estat la font d'algun tipus d'informació o consulta realitzada per a la elaboració dels continguts del Manual.
2.1.2. Secció HTML 4.0
Color de fons: groc pàl·lid.

En aquesta secció es descriuen detalladament les novetats aportades per l'HTML 4.0 respecte les anteriors versions d'aquest llenguatge.

La presència d'aquesta secció dedicada a la nova versió del llenguatge HTML en el Manual d'HTML Dinàmic respon al fet de maximitzar l'eficiència, l'espectacularitat i el rang d'efectes que es poden assolir amb el DHTML. A més, la informació continguda en aquesta secció o submanual servirà als programadors per a que siguin conscients dels nous avantatges d'aquesta nova versió en tots els aspectes de la programació en HTML (text, taules, formularis, etc.), deixant de banda el DHTML.

Els continguts detallats d'aquesta secció es troben en el seu document "Introducció al manual d'HTML 4.0".
2.1.3. Secció CSS2
Color de fons: blau-lila pàl·lid.

En aquesta secció es descriu detalladament l'especificació completa de l'última versió del llenguatge de fulls d'estil del W3C, els Cascading Style Sheets, Level 2.

La presència d'aquesta secció dedicada a la nova versió del llenguatge de fulls d'estil del W3C, els CSS, respon al fet de maximitzar l'eficiència, l'espectacularitat i el rang d'efectes que es poden assolir amb el DHTML. La informació continguda en aquesta secció o submanual és la completa especificació dels fulls d'estil CSS2, estructurada de manera lleugerament diferent, i amb l'afegiment de nous exemples per a il·lustrar la funcionalitat de diferents components dels CSS2. Pel què fa a les propietats dels CSS2 s'han recollit totes les seves extenses definicions en un sol document a fi de:



La informació continguda en els temes explicatius dels CSS2 servirà als programadors per a que siguin conscients de les possibilitats que ofereixen els CSS2 en tots els aspectes de la programació en HTML (fonts, colors, audició, etc.), deixant de banda el DHTML.

Els continguts detallats d'aquesta secció es troben referenciats en el seu document "Introducció als CSS2 i al manual".
2.1.4. Secció DOM
Color de fons: verd pàl·lid.

En aquesta secció o submanual es troba l'especificació completa del Model d'Objecte del Document, Nivell 1, del W3C.

La presència d'aquesta secció dedicada al DOM respon al fet d'explicar què és el que permet que els llenguatges d'script accedeixin als objectes d'una pàgina i a les seves propietats. Els documents es modelen utilitzant objectes i aquest model inclou no només l'estructura d'un document, sinó també el comportament d'un document i dels objectes dels quals es composa.

Aquesta és una secció força teòrica, i el seu objectiu és que el lector/usuari més interessat en el tema de fons que conforma el DHTML pugui trobar-hi l'especificació estàndard del DOM. A més, s'hi afegeix un document que conté diversos articles d'opinió cercats a Internet, el qual dóna un acostament més pràctic del què és el DOM i ajuda a comprendre el seu rol en el DHTML.

Els continguts detallats d'aquesta secció es troben en el seu document "DOM".
2.1.5. Secció DEMOS
Color de fons: carbassa-marronós pàl·lid.

Finalment, aquesta és la secció més pràctica del Manual d'HTML Dinàmic. En ella trobarem les guies per començar a programar en DHTML i saber amb quins problemes ens trobarem a l'hora de voler implementar solucions que funcionin en els dos navegadors més utilitzats mundialment: el MSIE i NS (en les seves versions 4+).

Així, aquesta secció consta de dos documents:

  1. "Programació en DHTML"
  2. "Demos"

En el primer d'aquests documents s'explica què és la programació cross-browser i es recomana un procés determinat a seguir a l'hora de programar una pàgina en DHTML per què funcioni d'igual manera en els dos navegadors (MSIE i NS). També es donen una sèrie que trucs i mètodes útils per a assolir diferents efectes en DHTML.

En el segons d'aquests documents es recullen diverses demostracions en HTML Dinàmic, que funcionen per als dos navegadors (excepte que s'especifiqui el contrari). Cada una d'aquestes demos va acompanyada d'una explicació dels passos seguits per a la seva programació. Al final del document s'afegeixen unes quantes demos més però no estan explicades detalladament. Totes les demos que estan contingudes en aquest document tenen comentaris en el seu codi per a que al lector li resulti més fàcil de comprendre el codi real de la demo.
2.2. Aspectes tècnics del Manual
Visualització del Manual

Aquest Manual ha estat concebut per a visualitzar-se amb una resolució de pantalla de 800x600 píxels. No es garantitza la correcta visualització d'aquest Manual amb una resolució de pantalla que no sigui aquesta.

Tots els documents d'aquest Manual es veuen igual en els dos navegadors (MSIE i NS), exepte els documents d'exemples que especifiquin el contrari.

Navegació

Aquest Manual d'HTML Dinàmic no disposa de cap frame. Per tant, l'ajut a la navegació s'ha implementat mitjançant un altre mètode. Aquest mètode és la incorporació d'un mapaweb del Manual.

En tots els documents del manual (excepte els exemples i les demostracions) s'hi troben en la part dreta inferior dos petits requadres disposats verticalment que es comporten com dues marques d'aigua. La marca d'aigua superior conté el dibuix d'una fletxa orientada cap amunt. Aquesta marca d'aigua, si es prem, ens transporta a l'inici del document actual. La marca d'aigua inferior és la que correspon al mapaweb del Manual. Si es prem aquesta segona marca d'aigua apareix immediatament en la banda esquerra de la pantalla un objecte que té l'aparença de 5 fitxers o carpetes classificadores (les 5 seccions del Manual) sobreposades les unes a les altres. Per accedir a les diferents carpetes només cal fer clic en la zona que porta el nom de la secció a la qual es vol anar i quedarà al descobert, sobreposant-se a la resta de carpetes. Els continguts de cada una de les carpetes són els documents de què consta la secció corresponent i disposen de links a cadascun d'ells. El mapaweb desapareix quan es fa clic sobre la creu que apareix en la cantonada inferior dreta de totes les carpetes o bé quan es carrega un document diferent en la pàgina actual.

Evidentment, en els diferents documents del Manual hi ha diverses referències linkables a nombrosos punts d'altres documents.

Impressió del Manual

A l'hora d'imprimir aquest Manual hi ha un problema: els objectes marques d'aigua que apareixen en tots els documents del Manual (excepte els exemples i les demostracions) no queden impresos en la part dreta inferior d'un dels fulls del document, com caldria esperar, sino que apareixen en qualsevol lloc d'aquest (això sí, només una vegada).

Aquest és un problema que caldrà resoldre en un futur proper.

Les finestres

Cal aclarir que el conveni adoptat pel què fa a les finestres que obrirà cada document del Manual ha estat aquest:

3. Què és el World Wide Web Consortium?
El Consorci de la World Wide Web (WWW-Consortium, o simplement W3C) existeix per a comprendre i realitzar tot l’ampli potencial de la World Wide Web o xarxa Internet.

El W3C va ser fundat el 1994 per a desenvolupar protocols comuns per a l’evolució de la WWW. Són un consorci d’indústries internacional, patronejat conjuntament pel Massachusetts Institute of Technology for Computer Science (MIT/LCS) als EEUU; l’Institut National de Recherche en Informatique et en Automatique (INRIA) a Europa; i la Keio University Shonan Fujisawa Campus a Àsia. Inicialment, el W3C va ser establert en col·laboració amb el CERN (Conseil Européen pour la Recherche Nucleaire), on va ser originada la Xarxa, amb el suport de la DARPA (Defense Advanced Research Projects Agency) i la Comissió Europea.

El Consorci està liderat per Tim Berners-Lee, Director del W3C i creador de la World Wide Web, i Jean-François Abramatic, President del W3C. Els seus fons d'aquest organisme estan finançats per les organitzacions membre. El W3C són venedors neutrals que treballen amb el global de la comunitat per a produir especificacions i referències software que s’han fet lliurement disponibles per a tot el món.

3.1. La comunitat membre del W3C
La comunitat membre del W3C és oberta a tota organització que signi l’acord per a esdevenir-ne membre. El W3C no accepta membres individuals.

3.2. Els serveis del W3C
El Consorci proporciona als Membres un lloc per trobar-se i on discutir i arribar a acords sobre especificacions comunes. El W3C ofereix ajut per a:


El Consorci proveeix d’un nombre de serveis públics:


Tots els productes del Consorci estan disponibles durant el seu desenvolupament i en la versió inicial pels Membres. Un mes després de la versió interna formal tot el software produit o oficialment contribuït al W3C esdevé disponible per a l’us del públic en general, comercial o d'altres.

3.3. El procés del W3C
El Consorci procura trobar especificacions comunes per a la Xarxa de tal manera que amb la seva extremadament ràpida evolució moltes organitzacions puguin treballar en els seus propis camps per a explotar i construir sobre aquest espai d’informació global que és la Xarxa. Les tecnologies involucrades en la Xarxa estan canviant molt ràpidament, i és per això que el Consorci ha de reunir eficiència i flexbilitat en el seu procés per a ser capaç de respondre a les necessitats de la comunitat de manera ràpida i oportuna. Al mateix temps, ha de quedar clar que el Consorci és un fòrum neutral i que cap dels seus Membres té, a priori, una més gran opinió que els altres.

Les especificacions desenvolupades dins del W3C han de ser aprovades formalment pel col·lectiu membre. S'arriba al consens després que una especificació hagi procedit a través de les etapes de revisió de Working Draft ("esborrany"), Recomanació Proposada i Recomanació.

A mesura que els Membres presenten noves publicacions els recursos es reassignen a les noves àrees per a assegurar que el W3C roman concentrat en els temes més crítics per a la interoperativitat i el creixement de la Xarxa.

Working drafts (Esborranys)
Per a iniciar el procés per a esdevenir una Recomanació, un Grup de Treball ha de sotmetre un document al Director.

Si el Director aprova el document del Grup de Treball aquest esdevé un working draft. Els working drafts o esborranys es poden editar de manera pública o només a un limitat grup de revisors escollits pel Director. La publicació d'un working draft no implica que aquest esdevindrà una futura proposta com a Recomanació.


Recomanacions proposades
Un cop el Grup de Treball ha produit un working draft estable, l'han de tornar a sotmetre al Director com a una Recomanació Proposada.

Si el Director aprova la proposta, el document esdevé una "Recomanació proposada".

En aquest punt, es farà un anunci al Comitè d'Avisos (i possiblement a algun lloc més) sobre l'aparició de la Recomanació Proposada. Aleshores els representants del Comitè d'Avisos són convidats a expressar les seves opinions sobre la Recomanació proposada per mitjà del seu vot. Al final del procés de votacions i opinions, els Membres emeten el seu veredicte.


Recomanacions
Una Recomanació indica que s'ha assolit el consens entre els Membres sobre un tema específic i aquesta especificació és apropiada per a l'ús generalitzat.

Quan una especificació esdevé Recomanació això vol dir que aquesta especificació és estable, que contribueix a la interoperativitat de la Xarxa i que té el recolzament, per part de la comunitat membre, per a la seva adopció a nivell industrial.
3.4. Organització en grups de treball
Quan és l’hora d’organitzar-se el treball en base al dia a dia, la comunitat del W3C es troba (cara a cara, a través de llistes de correu i de conferències telefòniques regulars) com a grups de treball. Cada grup de treball té una carta de privilegi i el nombre de persones en cada grup està al voltant de 15 a 30 individus. La idea és que els grups de treball desenvolupin especificacions en la forma de versions preliminars amb l’objectiu de proposar recomanacions als Membres del W3C.
- Àrees tècniques
Liderar l’evolució de la tecnologia conjuntament amb la rapidíssima evolució de la World Wide Web és tot un repte. El W3C és una organització única, ben adaptada a l’entorn ràpidament canviant d’avui. La seva missió és entendre (realitzar) tot l’ampli potencial de la Xarxa: com a un sistema elegant màquina-màquina; com a un compendi d’interfície humà-humà; i com a mitjà de comunicació eficient humà-humà. Per tal d’assolir aquestes metes, l’Equip d’Experts del W3C treballa amb els Membres per a assolir l’estat de plus ultra en cada un d’aquests tres dominis: Interfície d’Usuari, Tecnologia i Societat; i Arquitectura. Cada domini és responsable d’investigar i liderar el desenvolupament en diverses Àrees d’Activitat les quals són decisives en l’evolució i l’interoperabilitat global de la Xarxa.
- Àrees d'activitat
Interfície d'Usuari

Millora de la tecnologia que permet als usuaris percebre i expressar la informació efectivament.

Activitats del domini

Hypertext Markup Language (HTML)
L’HTML va ser creat com a un format d’hipertext comú per a donar forma a la fabricació de la Xarxa. El gener de 1997 el W3C va aprovar l´HTML 3.2 com a Recomanació en resposta a la necessitat d’una actualització de l’especificació de l’HTML. L’HTML 3.2, desenvolupat conjuntament pels líders de la indústria, afegeix característiques àmpliament desplegades com són les taules, els applets i el fluxe de text al voltant d’imatges. Més tard va apàreixer l'especificació de l'HTML 4.0 que representa un gran pas endavant pel què fa a les extensions de l’HTML per a objectes multimèdia, scriptings, internacionalització i Fulls d’Estil. El W3C continua treballant en futures versions d'aquest llenguatge.
Fulls d’estil
Un full d’estil ofereix una via poderosa i manipul·lable per als autors, artistes i tipògrafs per a adreçar les seves necessitats especials de presentació a fi de crear els efectes visuals que desitgen.

El W3C ha treballat activament amb els seus Membres per a assegurar que els fulls d’estil interoperables esdevinguin part de la Xarxa. CSS1 (Cascading Style Sheets, Nivell 1) va esdevenir una Recomanació el desembre de 1996. El llenguatge de fulls d’estil CSS1 facilitava als autors, webmasters i proveïdors de contingut un mecanisme per a indicar de manera precisa i consistent com havien de ser presentats els seus documents, al mateix temps que es preservava l’aproximació estructural de l’HTML a la representació del document. La segona especificació dels Fulls d'Estil en Cascada, els CSS2, ha extès els Fulls d'Estil per a la impressió, el posicionament, la presentació acústica i la millora del control tipogràfic, així com tipus de fonts que es poden “descarregar” de la Xarxa.
Model de l’Objecte Document (DOM)
El Model de l’Objecte Document (Document Object Model (DOM)) és una plataforma i alhora un llenguatge d'ínterfícies neutral que permet als programes i scripts accedir i sobreescriure dinàmicament el contingut, l’estructura i l’estil dels documents. El document pot ser processat més endavant i els resultats d’aquest processament poden ser incorporats en la pàgina presentada.
Matemàtiques
Comunicar notació matemàtica i altres notacions tècniques és un repte i una tasca important. La demanda de mitjans efectius per a la comunicació científica electrònica és alta. Per a tractar les necessitats de la comunitat científica, el W3C ha desenvolupat un nucli d’especificació per a incloure expressions matemàtiques en documents HTML. Després de més d’un any d’estudi, discussió i experimentació, ara està disponible el Mathematical Markup Language. Aquest MathML proporciona una via per a codificar contingut matemàtic i presentació visual per a matemàtics a tots els nivells, desde l’escola elemental fins a la recerca científica.
Gràfics
Els gràfics són la part més visible de la Xarxa moderna i discutiblement una de les raons principals de la seva popularitat i explosiu creixement. L’exitós ús dels gràfics en la Xarxa depèn de la interoperativitat a través de les plataformes, resolucions de sortida, espais de color i productes de software. L’octubre de 1996 el W3C va treure una Recomanació per als Gràfics de Xarxa Portables (Portable Network Graphics (PNG)), un format per a imatges de tipus bitmap. S’estan desenvolupant mètodes interoperables d’integració de vectors gràfics, com per exemple els CGM. El treball en l’àrea de millores en el rendiment dels colors va ser aprovat pel vot d’AC (Network Comunication Design) a finals del 1996 i això ha millorat no només les imatges de tipus bitmap sinó també les imatges vectorials i el text.
Internacionalització/Localització
La Xarxa va ser desenvolupada originàriament per a permetre que la gent de tot el món es pogués comunicar els uns amb els altres. El fet de tenir un sol sistema que pugui servir per a tots els llenguatges i cultures té molts avantatges: quan s’usen els mateixos protocols a tot arreu aleshores també es pot fer servir el mateix software. Evidentment, el software seguirà necessitant ser localitzat per a assegurar que l’usuari local entén la interfície d’usuari. Un sistema internacionalitzat també assegura que el mateix document pugui ser vist per tothom, superant variacions locals tals com conjunts de caràcters i tipografia.


Codi de prova
Amaya
Amaya és un client de Xarxa avançat i potent que actua de navegador i també com a una eina d’autor. Ha estat dissenyat amb el principi bàsic de ser un llit de proves per a experimentar amb ell, testant i demostrant les noves especificacions i extensions dels protocols i els formats de la Xarxa. Abans que l’Amaya, es va desenvolupar l’Arena (W3C) com a llit de proves per a HTML i CSS.


Tecnologia i Societat

Entendre l’impacte social de la Xarxa sobre les comunitats afectades.

Activitats del domini

Plataforma per a la Selecció del Contingut d’Internet (Platform for Internet Content Selection, PICS)
El desembre del 1996 el Consorci va establir les dues especificacions de la PICS com a una Recomanació, representant el segell més fort d’aprovació del W3C. La PICS és un parell de protocols que permeten aplicar etiquetes que defineixin el contingut d’Internet. Aquests protocols autoritzen qualsevol organització o particular a dissenyar i distribuir etiquetes que reflecteixin els seus punts de vista sobre el tipus de contingut. La PICS va ser recolzada pel W3C com a una alternativa pràctica a la censura governamental global de la Internet. A més, la mateixa tecnologia facilita la cerca en la Xarxa i proveïr una fundació per a establir honestitat en la informació de la Xarxa.
Iniciativa de la Signatura Digital (Digital Signature Initiative, DSig)
És important que els usuaris de la Xarxa tinguin un mecanisme fiable per a ajudar-los a decidir de quin contingut es poden refiar. Una manera és la possibilitat de lligar assercions amb signatura digitalitzada als documents on-line. Aquestes signatures serveixen per identificar l’origen del document. Actualment, els enginyers d’una dotzena de companyies Membre estan treballant en la Iniciativa de la Signatura Digital com una solució per a aquest problema. La Iniciativa està programada per a finalitzar aviat la seva fase de disseny i després començaran les seves fases d’implementació i revisió.
Comerç electrònic
La Iniciativa Conjunta de Pagament Electrònic (Joint Electronic Payment Initiative, JEPI - fase 1) és l’activitat primària del W3C en aquesta àrea. És un projecte que tracta la necessitat de trobar una manera estàndard de negociar els mètodes de pagament entre els navegadors i els servidors de la WWW. Treballant en conjunt amb la CommerceNet, el col·lectiu del W3C i les companyies Membre han construit una demostració pràctica i han produit una especificació per als protocols PEP i UPP, els quals conjuntament permeten la “negociació automatitzable de pagaments”. La propera activitat serà la convocació d’un Grup d’Interès.
Plataforma per a les Preferències de Privacitat (Platform for Privacy Preferences, P3P)
Aquesta àrea implica el conflicte constant que existeix entre la necessitat dels proveïdors de contingut de la Xarxa d’obtenir informació sobre la seva audiència i la necessitat d’aquests de controlar el lliurament d’aquesta informació als primers. El recentment iniciat Projecte P3 es dirigirà als interessos conjunts de trobar les expectacions sobre la privacitat en la Xarxa de les dades dels consumidors mentre s’assegura que el mitjà romandrà disponible i productiu per al comerç electrònic. Seguint el principi de facilitar als consumidors coneixement sobre les pòlices de privacitat del site i permetre’ls també expressar-se i actuar segons les seves preferències de privacitat d’una manera flexible, un objectiu enllaça amb l’èxit de l’altre.
Iniciativa d’Accessibilitat de la Xarxa (Web Accessibility Initiative, WAI)
Com a part de la seva tasca de realitzar tot el potencial de la Xarxa, el W3C promou un alt grau d’usabilitat per a les persones discapacitades. El W3C ha demanat a les seves organitzacions Membre el seu suport per a crear un fòrum internacional per a estudiar tant la tecnologia com la concienciació necessàries per a afrontar aquest tema. En aquest context la comunitat del W3C es centrarà en les àrees tècniques i ajudarà els altres en el seu esforç.
El paper de la política pública
Ja que la tecnologia de la Xarxa fa desaparèixer nacions i cultures, el W3C està obligat a dissenyar mecanismes que suportin diversos tipus d’opcions polítiques públiques. El control polític local ha de ser possible sense la fragmentació o la dominació cultural. Per la seva banda, l’Equip del W3C i els seus Membres treballen per a educar el públic i els polítics sobre les capacitats de la Xarxa i com aquestes afecten i són afectades per les propostes polítiques.
Drets sobre la Propietat Intelectual
A principis de 1996 nombrosos Membres van expressar el seu interès en què el Consorci treballés amb ells per a tractar temes referits a la protecció de la propietat intel·lecutal en la Xarxa. Dins d’allò que concerneix als Membres hi ha inclosa la clarificació de les seves posicions corporatives sobre el tema, i suggerir les altres organitzacions amb les quals el Consorci l’interessaria col·laborar a investigar més en els temes de política. El W3C està actualment identificant en quines àrees pot ser de més ajuda.


Arquitectura

Millora de la infrastructura de la Xarxa i increment de la seva automatització.

Activitats del domini

Hypertext Transfer Protocol (HTTP)
El Protocol de Transferència Hipertext (HTTP) permet l’intercanvi d’informació multimèdia entre diferents plataformes i també diferents empreses. El fet de dominar avui en dia el trànsit d’Internet ha fet que l’HTTP hagi esdevingut un potent sistema d’objectes distribuits, i que no només serveix per a descarregar pàgines-web i gràfics. El W3C ha liderat el camí cap a l’estandarització de versions de l’HTTP més expressives, més extensives i més ràpides desde la seva invenció el 1990. El W3C també suporta l’àmplia comunitat de desenvolupadors d’HTTP amb els seus extensos arxius de la Xarxa, codis de prova i espònsors dels grups de treball implicats.
Synchronized multimedia
La tecnologia de la Xarxa és limitada avui en dia quan és l’hora de crear presentacions multimèdia contínues. Per a aquestes aplicacions els autors del contingut necessiten expressar coses com “cinc minuts en la presentació, mostrar la imatge X i romandre en la pantalla durant 20 segons”. En definitiva, hi ha d’haver una manera de descriure la sincronització entre els diferents mitjans (audio, vídeo, text, imatges) que conformen una presentació multimèdia contínua.
SGML i XML: Intercanvi de Documents Estructurats
L’HTML està basat en un sistema molt més ampli anomenat SGML (Standard Generalized Markup Language). Extendre la Xarxa per a suportar el total d’aplicacions SGML facilitarà la definició de formats, treballar amb documents més llargs i complexos i oferir lligams generals per a les tecnologies d’automatització avançades.
Anomenar i dirigir-se (URLs)
La Xarxa és 'l´univers de la informació accessible per xarxa' ; la seva fundació és l’especificació d’un espai d’adreces universal. El Consorci continua facilitant consens sobre l’evolució de les URLs i simula el desenvolupament de les innovadores tècniques de resolució i denominació.


Codi de prova

Jigsaw
Jigsaw és el servidor basat en el Java i orientat a objecte d´ultima generació del Consorci. La seva velocitat, flexibilitat i capacitats HTTP/1.1 l’han convertit en una primera plataforma experimental per al W3C i la comunitat d’Internet.
Libwww
La Llibreria de Codi Comú (Library of Common Code) lliurement disponible del W3C existeix per a facilitar una base estable i integrada per a experimentar amb tot un rang d’aplicacions per a la Xarxa: clients, servidors, robots, parsers, etc. Des del disseny i la implementació inicial de Tim Berners-Lee el 1992 fins la versió final d’avui 5.0, la libwww ha estat de lectura obligatòria per a la comunitat desenvolupadora de la Xarxa.
Tancar
Pàgina Principal
Introducció al Manual d'HTML Dinàmic
Glossari
Referències






















HTML 4.0
Introducció al manual d'HTML 4.0
Taules
Formularis
Objectes, imatges i applets
Scripts
Informació de l'idioma i sentit del text
Frames
Nous elements
Elements menyspreuats i obsolets
Fulls d'estil
Nous atributs de l'HTML 4.0
Índex d'atributs nous
Índex d'atributs menyspreuats
DTD
Annexe












Introducció als CSS
Introducció als CSS2 i al manual
Propietats CSS2
Fulls d'estil audibles
Model de caixa
Sintaxi i tipus bàsics de dades
Model de formatat visual
Detalls del model de formatat visual
Assignar valors de propietats, la cascada i l'herència
Interfície d'usuari
Efectes visuals
Text
Taules
Fonts
Contingut generat, numeració automàtica i llistes
Colors i fons
Selectors
Tipus de mitjans
Mitjans paginats
Suport de CSS2
Annexe




Introducció al DOM
DOM Nivell 1 - Nucli
DOM Nivell 1 - HTML
Articles sobre el DOM






















Programació en DHTML
Demos